Si voleu informació de com fomentar la lectura als més petits podeu clicar aqui, es un article de Susana B.Gonzalez, professora i licenciada en lletres.
CONCLUSIÓ I TANCAMENT DEL BLOG
Fa 15 anys
dissabte, 27 de desembre del 2008
dimecres, 10 de desembre del 2008
dimarts, 9 de desembre del 2008
dimarts, 2 de desembre del 2008
El passat dimecres dia 12 de novembre, va venir a Blanquerna l'Anna Perez, una professora de primaria i infantil, una de les iniciadores dels blocs a les escoles, també formadora del departament d'educació, coordinadora del TAC (tècniques d'aprenentatge col·laboratiu) drassanes i col·laboradora de ravalnet.
Ha començat fent una breu introducció de les noves tecnologies a les escoles, centrant-se en els blocs i la seva utilitat en l'educació. També ens ha parlat sobre la diferència entre els mestres d'ahir i els d'avui a l'hora de treballar i donar les seves classes.
Ens ha explicat el que és la web 1.0 i la web 2.0, la primera va esdevenir abans i va tenir poc èxit, ja que era poc coneguda i tenia pocs integrants perqué no tothom i tenia accés i també perquè hi havia una mancança de coneixements sobre aquest món. En canvi, a la web 2.0 creada més tard ja va fer que molta més gent pogués crear i per tant hi havia molta més implicació. LA web 2.0 és gratuita i està a l'abast de tots, com diu l'Anna, com més persones s'hi endinssin més enriquidora serà.
Aquí teniu un vídeo on explica la web 2.0, que és i el seu funcionament i per tant també la web 1.0 pionera de la web 2.0
Ens va parlar també del problema de la societat amb les noves tecnologies, ja que hi ha molta gent ja més gran que, que no està informada de tot això i es perden en quant un alumne utilitza el llenguatge d'avui, on la tecnologia està molt present. Els nens d'avui en dia ja des de ben petits saben que és un bloc o fotolog, el messenger, el mail o les pàgines web, com utilitzar un mòbil d'última tecnologia o fins i tot una PAM.Per tant crec que és molt important que tots els mestres estiguin al corrent de totes aquestes noves tendències tecnològiques, que estiguin al dia. Tant per oferir com per a rebre informació, ja que amb internet, els blocs...hi trobem moltissimes ventatges tant per el mestre alhora de donar classes com per el alumne al rebre-les.Els docents i l'educació s'han de formar per poder agafar el ritme de la societat.Ja que un dels principals problemes a l'aula és que hi ha molts nens que saben més informàtica que el seu pòpi professor i això no pot ser.
Dels blocs va explicar que ella es va crear un per poder organitzar-se millor, ja que necessitava alguna cosa estructurada. En principi era un bloc d'ús personal, però a mesura que va anar passant el temps i va verue la quantitat de persones que col·laboraven, que aportaven informació...va decidir fer-lo col·lectiu, ja que per experiència personal podia dir que gràcies als blocs s'han pogut ajudar molt entre companys de professió.
També ens va explicar que la gran utilització dels blocs per a fer activitats on puguin participar diferents escoles i per tant hi hagi una barreja d'idees i de cultures molt diferents però enriquidores per a tots. Un exemple és el boloc Fora Muralles que consistia en que cada escola, a partir de l'acbecedari i de les lletres buscaven paraules que trenquessin murs. En aquesta activitat hi van participar moltes escoles i va ser un projecte que va tenir molt d'èxit.
La conferència va estar molt interssant, crec que ens va aclarar molts dubtes sobre l'ús de les noves tecnologies, de com fer un bon ús a les escoles, i com aplicar-les també a nivell personal i professional.
El fet de que ella utilitzes presentacións PowerPoint, exemples de blocs educatis, vídeos...va resultar molt millor ja que així s'entenen millor les coses.
Hem d'acceptar que les noves tecnologies estàn avançant molt en tots els àmbits i en totes les professions. Com a futurs mestres hem de estar al dia, saber tot el possible d'aquest tema i saber aplicar-ho a les nostres classes, fer un ús pofitós d'aquestes grans fonts d'informació.
Ha començat fent una breu introducció de les noves tecnologies a les escoles, centrant-se en els blocs i la seva utilitat en l'educació. També ens ha parlat sobre la diferència entre els mestres d'ahir i els d'avui a l'hora de treballar i donar les seves classes.
Ens ha explicat el que és la web 1.0 i la web 2.0, la primera va esdevenir abans i va tenir poc èxit, ja que era poc coneguda i tenia pocs integrants perqué no tothom i tenia accés i també perquè hi havia una mancança de coneixements sobre aquest món. En canvi, a la web 2.0 creada més tard ja va fer que molta més gent pogués crear i per tant hi havia molta més implicació. LA web 2.0 és gratuita i està a l'abast de tots, com diu l'Anna, com més persones s'hi endinssin més enriquidora serà.
Aquí teniu un vídeo on explica la web 2.0, que és i el seu funcionament i per tant també la web 1.0 pionera de la web 2.0
Ens va parlar també del problema de la societat amb les noves tecnologies, ja que hi ha molta gent ja més gran que, que no està informada de tot això i es perden en quant un alumne utilitza el llenguatge d'avui, on la tecnologia està molt present. Els nens d'avui en dia ja des de ben petits saben que és un bloc o fotolog, el messenger, el mail o les pàgines web, com utilitzar un mòbil d'última tecnologia o fins i tot una PAM.Per tant crec que és molt important que tots els mestres estiguin al corrent de totes aquestes noves tendències tecnològiques, que estiguin al dia. Tant per oferir com per a rebre informació, ja que amb internet, els blocs...hi trobem moltissimes ventatges tant per el mestre alhora de donar classes com per el alumne al rebre-les.Els docents i l'educació s'han de formar per poder agafar el ritme de la societat.Ja que un dels principals problemes a l'aula és que hi ha molts nens que saben més informàtica que el seu pòpi professor i això no pot ser.
Dels blocs va explicar que ella es va crear un per poder organitzar-se millor, ja que necessitava alguna cosa estructurada. En principi era un bloc d'ús personal, però a mesura que va anar passant el temps i va verue la quantitat de persones que col·laboraven, que aportaven informació...va decidir fer-lo col·lectiu, ja que per experiència personal podia dir que gràcies als blocs s'han pogut ajudar molt entre companys de professió.
També ens va explicar que la gran utilització dels blocs per a fer activitats on puguin participar diferents escoles i per tant hi hagi una barreja d'idees i de cultures molt diferents però enriquidores per a tots. Un exemple és el boloc Fora Muralles que consistia en que cada escola, a partir de l'acbecedari i de les lletres buscaven paraules que trenquessin murs. En aquesta activitat hi van participar moltes escoles i va ser un projecte que va tenir molt d'èxit.
La conferència va estar molt interssant, crec que ens va aclarar molts dubtes sobre l'ús de les noves tecnologies, de com fer un bon ús a les escoles, i com aplicar-les també a nivell personal i professional.
El fet de que ella utilitzes presentacións PowerPoint, exemples de blocs educatis, vídeos...va resultar molt millor ja que així s'entenen millor les coses.
Hem d'acceptar que les noves tecnologies estàn avançant molt en tots els àmbits i en totes les professions. Com a futurs mestres hem de estar al dia, saber tot el possible d'aquest tema i saber aplicar-ho a les nostres classes, fer un ús pofitós d'aquestes grans fonts d'informació.
dilluns, 24 de novembre del 2008
L'ACCESIBILITAT
El dilluns 3/11/08 a seminari vem fer una acitvitat sobre l'accesibilitat que tenen les persones discapacitades per a moure's per la societat:
L’ACCESSIBILITAT
El passat dilluns dia 3 de novembre, vem fer una activitat enfocada cap a l’accessibilitat en quan a moviment de les persones amb alguna discapacitat.
Per a fer l’activitat vem tenir que viure, experimentar el que senten aquestes persones, tan si van en cadira de rodes, crosses, són cecs etc.
Gràcies a aquesta pràctica i que ho vem fer nosaltres mateixos en puc treure unes conclusions:
Les persones amb algun tipus de discapacitat, en quant a l’accessibilitat als llocs, ho tenen bastant difícil, ja que no totes les empreses, cases, carrers...estan adaptats per aquestes situacions.
Per exemple, per a les persones en cadira de rodes, no tots els llocs tenen rampes, són rectes, les portes i passadissos no són suficientment amples com per a que la cadira passi, les portes s’obren en direcció cap endins...
Per a les persones cegues, una de les grans dificultats en quan a accessibilitat es en el moment de creuar semàfors, ja que no tots els semàfors estan adaptats per a ells, o per a saber que hi ha una escala o un canvi de nivell.
Degut a que es troben amb aquesta sèrie de problemes, les persones tenen la necessitat molts cops, de tenir sempre una persona al seu costat, que l’acompanyi a tot arreu per a si es troba amb una de les anteriors dificultats i no es pot valdre per si sola.
Segons la meva opinió, tots els llocs públics tindrien que estar adaptats per a que qualsevol persona hi pugui accedir sense cap dificultat; posant rampes, ascensors, els semàfors amb detector...
En aquesta pràctica no només vem treballar l’accessibilitat en quan a moviment, sinó també a l’hora de comunicar-se les persones cegues, amb alguna discapacitat sensorial o algun tipus de paràl·lisis etc.
En aquest tema està tot bastant avançat, les persones tenen tot tipus d’instruments i materials per a poder comunicar-se, d’una manera o d’una altre.
El gran problema de l’accessibilitat per a les persones discapacitades és l’elevada inversió econòmica que suposa l’adaptació tant a nivell de moviment com de comunicació.
L’ACCESSIBILITAT
El passat dilluns dia 3 de novembre, vem fer una activitat enfocada cap a l’accessibilitat en quan a moviment de les persones amb alguna discapacitat.
Per a fer l’activitat vem tenir que viure, experimentar el que senten aquestes persones, tan si van en cadira de rodes, crosses, són cecs etc.
Gràcies a aquesta pràctica i que ho vem fer nosaltres mateixos en puc treure unes conclusions:
Les persones amb algun tipus de discapacitat, en quant a l’accessibilitat als llocs, ho tenen bastant difícil, ja que no totes les empreses, cases, carrers...estan adaptats per aquestes situacions.
Per exemple, per a les persones en cadira de rodes, no tots els llocs tenen rampes, són rectes, les portes i passadissos no són suficientment amples com per a que la cadira passi, les portes s’obren en direcció cap endins...
Per a les persones cegues, una de les grans dificultats en quan a accessibilitat es en el moment de creuar semàfors, ja que no tots els semàfors estan adaptats per a ells, o per a saber que hi ha una escala o un canvi de nivell.
Degut a que es troben amb aquesta sèrie de problemes, les persones tenen la necessitat molts cops, de tenir sempre una persona al seu costat, que l’acompanyi a tot arreu per a si es troba amb una de les anteriors dificultats i no es pot valdre per si sola.
Segons la meva opinió, tots els llocs públics tindrien que estar adaptats per a que qualsevol persona hi pugui accedir sense cap dificultat; posant rampes, ascensors, els semàfors amb detector...
En aquesta pràctica no només vem treballar l’accessibilitat en quan a moviment, sinó també a l’hora de comunicar-se les persones cegues, amb alguna discapacitat sensorial o algun tipus de paràl·lisis etc.
En aquest tema està tot bastant avançat, les persones tenen tot tipus d’instruments i materials per a poder comunicar-se, d’una manera o d’una altre.
El gran problema de l’accessibilitat per a les persones discapacitades és l’elevada inversió econòmica que suposa l’adaptació tant a nivell de moviment com de comunicació.
dilluns, 10 de novembre del 2008
CREACIÓ D'UN VÍDEO
A continuació, explicarem tot el procés de la creació d'un vídeo fet per la Natalia Aran, Nora Celma, Laia Prat, Mireia Martinez i Gemma Bartolomé, des del principi, es a dir, des de que es filma, fins que apareix aquí al bloc.
Per començar, s'ha de triar un tema, un argument. Un cop triat, s'anirà als llocs on es volen gravar les imatges. Poden estar gravades de forma desordenada, ja que després les ordenarem.
La gravació haurà de ser en format DV 750X576. Seria recomanable fer la gravació amb un trípode ja que així la imatge serà més clara.
Seguidament, tindrem que elegir la música que volem posar al vídeo, en format MP3.
Una vegada ja tenim totes les imatges i la música, passarem al procés de l'edició del vídeo. Per fer-ho farem servir el programa PINNACLE STUDIO PLUS 11.
Un cop obert el programa, connectarem la càmera a l’ordinador, a partir d’un cable Fire Wire.
Un cop tenim la càmera connectada i el programa obert, ens apareixerà a la pantalla tres pestanyes on surt; capturar, editar i fer vídeo.
Per començar farem servir la primera pestanya, es a dir, la de capturar, ja que primer tindrem que capturar totes les imatges de la càmera al pc. Un cop capturades les imatges, tindrem que detectar les escenes, seleccionar les que volem, retallar-les... i posar-les en l’ordre que volem a la part inferior de la pantalla, hem de tenir en compte que només pot durar 3 minuts.
Un cop ja tenim totes les imatges col·locades tal i com volem que surtin al vídeo, passarem a introduir al vídeo el so. Per a fer això, primer tindrem que eliminar el so original, seguidament tindrem que obrir l’apartat de música, i obrir la carpeta on tenim el so en mp3 guardat. Un cop obert el tindrem que posar sota les imatges. Allà el podrem situar en el lloc exacte on volem, tallar, eliminar, baixa el to...
Seguidament passarem a inserir el text que vulguem, aprentant al icona on surt una A, ens sortirà a elegir l’estil de lletra, posarem el text i el situarem a la part del vídeo que vulguem.
Després inserirem les transicions que creiem més adequades per passar d’una escena a l’altre sense que és notin els canvis d’imatge.
Un cop finalitzada l’edició passarem a l’apartat de fer el vídeo. Per a fer el vídeo, utilitzarem el format WMV, i en quan a la qualitat del vídeo, encara que n’hi ha de diferents, utilitzarem la PAL (qualitat alta, mitjana i baixa). Nosaltres crearem el nostre projecte amb una qualitat alta, que ens deixarà comprimir-lo de forma més fàcil.
Ara ja tenim el vídeo fet, només falta penjar-lo al YOUTUBE per a poder penjar-lo al bloc.
Per a penjar-lo al youtube serà necessari crear una conte d’usuari. Un cop penjat només caldrà copiar el codi d’inserir i enganxar-lo al bloc, així el podrem visionar d’es d’aquest mateix.
Per començar, s'ha de triar un tema, un argument. Un cop triat, s'anirà als llocs on es volen gravar les imatges. Poden estar gravades de forma desordenada, ja que després les ordenarem.
La gravació haurà de ser en format DV 750X576. Seria recomanable fer la gravació amb un trípode ja que així la imatge serà més clara.
Seguidament, tindrem que elegir la música que volem posar al vídeo, en format MP3.
Una vegada ja tenim totes les imatges i la música, passarem al procés de l'edició del vídeo. Per fer-ho farem servir el programa PINNACLE STUDIO PLUS 11.
Un cop obert el programa, connectarem la càmera a l’ordinador, a partir d’un cable Fire Wire.
Un cop tenim la càmera connectada i el programa obert, ens apareixerà a la pantalla tres pestanyes on surt; capturar, editar i fer vídeo.
Per començar farem servir la primera pestanya, es a dir, la de capturar, ja que primer tindrem que capturar totes les imatges de la càmera al pc. Un cop capturades les imatges, tindrem que detectar les escenes, seleccionar les que volem, retallar-les... i posar-les en l’ordre que volem a la part inferior de la pantalla, hem de tenir en compte que només pot durar 3 minuts.
Un cop ja tenim totes les imatges col·locades tal i com volem que surtin al vídeo, passarem a introduir al vídeo el so. Per a fer això, primer tindrem que eliminar el so original, seguidament tindrem que obrir l’apartat de música, i obrir la carpeta on tenim el so en mp3 guardat. Un cop obert el tindrem que posar sota les imatges. Allà el podrem situar en el lloc exacte on volem, tallar, eliminar, baixa el to...
Seguidament passarem a inserir el text que vulguem, aprentant al icona on surt una A, ens sortirà a elegir l’estil de lletra, posarem el text i el situarem a la part del vídeo que vulguem.
Després inserirem les transicions que creiem més adequades per passar d’una escena a l’altre sense que és notin els canvis d’imatge.
Un cop finalitzada l’edició passarem a l’apartat de fer el vídeo. Per a fer el vídeo, utilitzarem el format WMV, i en quan a la qualitat del vídeo, encara que n’hi ha de diferents, utilitzarem la PAL (qualitat alta, mitjana i baixa). Nosaltres crearem el nostre projecte amb una qualitat alta, que ens deixarà comprimir-lo de forma més fàcil.
Ara ja tenim el vídeo fet, només falta penjar-lo al YOUTUBE per a poder penjar-lo al bloc.
Per a penjar-lo al youtube serà necessari crear una conte d’usuari. Un cop penjat només caldrà copiar el codi d’inserir i enganxar-lo al bloc, així el podrem visionar d’es d’aquest mateix.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
TRACTAMENT DEL SO DIGITAL
La següent pràctica està basada en el tractament del so digital.
El passat dimecres 15 d’octubre vem tenir que portar a classe una cançó en format mp3
Vem treballar amb un programa dirigit al tractament del so digital, que es diu Audacity, que el podem descarregar clicant aquí.
La pràctica consistia en que a partir d’una cançó, i un micro fer la modificació d'una cançó utilitzant un fàding d'entrada i de sortida i enmig de la cançó una entrada de veu amb un missatge referent a la cançó.
Per a poder fer els passos anteriors vem tenir que seguir una sèrie de passos:
1.Primerament tenir descarregat l’ Audacity.
2.Un cop obert el programa obrir la cançó desitjada, en aquest cas Luna, de Muchchito. La cançó ha d’estar en mp3.
3.Quan ja tinguem la cançó oberta tindrem que seleccionar els primers segons de la cançó per a poder introduir-li un fàding d’entrada, es a dir, posar un efecte que fa que el so vagi des del silenci fins el so normal. Un cop seleccionat els segons que volem hem d’anar a la barra d’eines – efecte – fàding d’inici. I ja tindrem el primer efecte realitzat.
4.Per al segon efecte tindrem que fer exactament el mateix que per el fàding d’entrada però al final de la cançó. En el fàding de sortida el so passarà del so normal fins al silenci. I l’efecte, en aquest cas, es diu fàding final.
5.Seguidament passarem a introduir un missatge de veu, per a fer-ho tenim que seleccionar la part que volem que soni la nostre veu, si no volem que soni res de fons també haurem que silenciar aquest tros. Un cop fet aquest pas, hem de clicar al botó vermell que és el de gravar i amb el micro dir el missatge.
Seria convenient posar un fàding d’entrada i un de sortida per introduir i per finalitzar el missatge.
6.Un cop ja em fet tota aquesta part, haurem de guardar el projecte. Si volem que després de guardar el pugem modificar tindrem que guardar la cançó en format mp3.
Un cop ja hem fet la pràctica de la cançó només falta penjar-la al bloc. Per a fer-ho hem d’entrar a la pagina de goear.com.
Un cop a la web ens hem de registrar i pujar la cançó. Per a poder veure la cançó al bloc només hem de copiar el còdic embed i publicar l’entrada.
El passat dimecres 15 d’octubre vem tenir que portar a classe una cançó en format mp3
Vem treballar amb un programa dirigit al tractament del so digital, que es diu Audacity, que el podem descarregar clicant aquí.
La pràctica consistia en que a partir d’una cançó, i un micro fer la modificació d'una cançó utilitzant un fàding d'entrada i de sortida i enmig de la cançó una entrada de veu amb un missatge referent a la cançó.
Per a poder fer els passos anteriors vem tenir que seguir una sèrie de passos:
1.Primerament tenir descarregat l’ Audacity.
2.Un cop obert el programa obrir la cançó desitjada, en aquest cas Luna, de Muchchito. La cançó ha d’estar en mp3.
3.Quan ja tinguem la cançó oberta tindrem que seleccionar els primers segons de la cançó per a poder introduir-li un fàding d’entrada, es a dir, posar un efecte que fa que el so vagi des del silenci fins el so normal. Un cop seleccionat els segons que volem hem d’anar a la barra d’eines – efecte – fàding d’inici. I ja tindrem el primer efecte realitzat.
4.Per al segon efecte tindrem que fer exactament el mateix que per el fàding d’entrada però al final de la cançó. En el fàding de sortida el so passarà del so normal fins al silenci. I l’efecte, en aquest cas, es diu fàding final.
5.Seguidament passarem a introduir un missatge de veu, per a fer-ho tenim que seleccionar la part que volem que soni la nostre veu, si no volem que soni res de fons també haurem que silenciar aquest tros. Un cop fet aquest pas, hem de clicar al botó vermell que és el de gravar i amb el micro dir el missatge.
Seria convenient posar un fàding d’entrada i un de sortida per introduir i per finalitzar el missatge.
6.Un cop ja em fet tota aquesta part, haurem de guardar el projecte. Si volem que després de guardar el pugem modificar tindrem que guardar la cançó en format mp3.
Un cop ja hem fet la pràctica de la cançó només falta penjar-la al bloc. Per a fer-ho hem d’entrar a la pagina de goear.com.
Un cop a la web ens hem de registrar i pujar la cançó. Per a poder veure la cançó al bloc només hem de copiar el còdic embed i publicar l’entrada.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
EL TRACTAMENT DE LA IMATGE DIGITAL
Un dels aspectes treballats la setmana ha sigut el tractament de la imatge digital.
En aquesta pràctica hem treballat:
- foto tamany original
- foto escalada
- foto encapçalada
Tot això ho hem fet a partir del programa GIMP.
Els tres punts més importants dins d'una imatge digital són: la grandària, el format i el pes.
FOTOGRAFÍES:
Foto original:
Foto escalada:
Foto encapçalada:
Explicació de la pràctica:
foto original: Per a la foto original només cal obrir el GIMP, clicar a arxiu i donar-li a l'opció d'obrir, a partir d'aquí s'ens obrirà la nostre fotografia en tamany original.
foto escalada: La foto esclada s'ha de fer a partir de la foto original. Un cop tinguem aquesta oberta, hem de clicar on posa imatge, i l'opció d'escalar imatge. Allí tenim que canviar el tamany de l'imatge a l'escala que volguem, i clicar escalar. Ja tenim l'imatge escalada, ara només caldrà guardar-la.
foto encapçalada: Per a la foto encapçalada, tenim que obrir l'imatge a tamany original. I s'ens obrirà una finestra que és la caixa d'eines, on trobarem molts icones. Per poder retallar l'imatge i que ens quedi el detall que nosaltres volem hem de clicar sobre l'icone de retallar (forma de cuter) i retallar la part de la fotografia que nosaltres volguem i clicar a sobre. I ja tenim la foto detallada.
dimecres, 15 d’octubre del 2008
LA PROFUNDITAT DEL COLOR
Que és?
La profunditat de color, també anomenada bits per píxel, és una eina dels gràfics per l’ordinador que fa referència a la quantitat de bits que es necessiten perquè una imatge digital tingui color. Ens indica el número de píxels que caben a cada unitat de longitud. Se sol indicar en píxels per pulgada (ppp), tot i que actualment ja es comença a utilitzar els punts per centímetre.
Per què és important?
La resolució de color és un factor rellevant al considerar la qualitat d’una camera digital. Per entendre la importància de la profunditat o la resolució de color, primer hem d’entendre com és emmagatzemat el color d’un píxel. Primer es combinen tres colors primaris, que són el vermell, verd i blau (els famosos RGB del photoshop), per emmagatzemar aquesta informació, a l’ordinador se li assigna un byte d’espai a cadascun d’ells. Un byte, o 8 bits, per color primari pot descriure fins a 256 tons d’aquest. Així, com més gran sigui la profunditat de color, millor pot la camera o l’escaner diferenciar variacions fines a les ombres i llums altes de la imatge.Per això és important, ja que com més profunditat de colors tingui una camera digital més qualitat té.A més a més, es molt important ja que una imatge pot tenir bon aspecte quan l’imprimim en un tamany molt petit però a l’hora d’imprimir-la més gran es dóna un efecte anomenat pixelat
Com es pot canviar?
Els programes d'edició de fotografies ens permeten canviar la grandària i la resolució d'una imatge. Per fer canvis hem d’anar al menú de canvi de grandària d'imatge de Photoshop. L'àrea superior permet canviar les dimensions en diferents unitats (per a la web és millor treballar en píxels). La línia negra amb el llaç indica que quan canviem una de les mesures de la imatge, l'altra canviarà proporcionalment (per això haurà d'estar seleccionada l'opció restringir proporcions de la part inferior).
Com sabem quin format és?
Un format gràfic defineix la manera com es guarda una imatge i tota la informació relacionada amb aquesta. Cada format té els seus avantatges i inconvenients. Vegem els més freqüents, per tal d’aprendre a diferenciar-los:BMP: És el format natiu de Windows. Qualsevol aplicació serà capaç de reconèixer-lo. Admet fins a 16,7 milions de colors però la grandària dels arxius que genera és enorme per a gairebé qualsevol ús.GIF: Format molt utilitzat a Internet per a la creació de textos i gràfics gràcies al seu petit tamany. El seu inconvenient és que admet tan sols 256 colors. El format 89a permet guardar arxius amb opcions de transparència.TIFF: És el format triat per als treballs de gran qualitat d'impremta. Admet compressió sense pèrdua de qualitat (LZW) i és llegit tant per sistemes PC com per Mac.JPEG: És el format de compressió d'imatges més eficient de l'actualitat. Al guardar una imatge en aquest format devem especificar la quantitat de compressió que volem fer servir. Com més gran sigui aquesta, major pèrdua d'informació tindrem, però els arxius seran menors. És el format utilitzat per fer publicacions a pàgines web i per enviar correus electrònics, a causa del seu menor tamany en Kbs que aconsegueix la compressió.
Aquest treball ha estat fet per la Mireia Martinez, la Assumpte Ràfols i jo. El text el podreu trobar també al bloc de la Mireia.
dilluns, 6 d’octubre del 2008
LES TIC!!
Aqui deixo la meva primera entrada, es de la primera pràctica de la classe de noves tecnologies, feta per mi i la Mireia Martinez.
aquesta pràctica es sobre L'aula de música a l'escola.
PRÀCTICA DIA 30/09/2008
El vídeo que hem escollit ja que ens ha semblat interessant es titula “L’aula de música” i el podeu veure en el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/31319
L’hem analitzat i hem respost les preguntes, com es pot veure a continuació:
Nom de la experiència:
L’aula de música
Escola privada o pública?
Escola pública: CEIP Pere Viver de Terrassa
Nivell educatiu?
Qualsevol
Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència:
L’objectiu principal de l’experiència és que els alumnes aprenguin diferents sons de les simfonies i que treballin la partitura a fons utilitzant les noves tecnologies.
Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
Sí. Es pot aplicar a qualsevol altre nivell educatiu ja que es pot fer servir amb un nivell de dificultat més elevat.
Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
S’utilitza el fitxer MIDI i el Google.
Quina és la seqüència didàctica?
La professora primer toca una cançó amb el piano i després els alumnes l’acompanyen amb la flauta. Després obren un fitxer MIDI on està la partitura que han de tocar amb la flauta. Aquest fitxer els indica, a més a més, el ritme que han de portar. A continuació, la professora projecta la partitura en una pantalla per tal de que tots els alumnes la puguin veure en gran. Després, amb el Google, busquen informació sobre el compositor i fan un seguit d’activitats.
aquesta pràctica es sobre L'aula de música a l'escola.
PRÀCTICA DIA 30/09/2008
El vídeo que hem escollit ja que ens ha semblat interessant es titula “L’aula de música” i el podeu veure en el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/31319
L’hem analitzat i hem respost les preguntes, com es pot veure a continuació:
Nom de la experiència:
L’aula de música
Escola privada o pública?
Escola pública: CEIP Pere Viver de Terrassa
Nivell educatiu?
Qualsevol
Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència:
L’objectiu principal de l’experiència és que els alumnes aprenguin diferents sons de les simfonies i que treballin la partitura a fons utilitzant les noves tecnologies.
Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
Sí. Es pot aplicar a qualsevol altre nivell educatiu ja que es pot fer servir amb un nivell de dificultat més elevat.
Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
S’utilitza el fitxer MIDI i el Google.
Quina és la seqüència didàctica?
La professora primer toca una cançó amb el piano i després els alumnes l’acompanyen amb la flauta. Després obren un fitxer MIDI on està la partitura que han de tocar amb la flauta. Aquest fitxer els indica, a més a més, el ritme que han de portar. A continuació, la professora projecta la partitura en una pantalla per tal de que tots els alumnes la puguin veure en gran. Després, amb el Google, busquen informació sobre el compositor i fan un seguit d’activitats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
