TRACTAMENT DEL SO DIGITAL

La següent pràctica està basada en el tractament del so digital.
El passat dimecres 15 d’octubre vem tenir que portar a classe una cançó en format mp3

Vem treballar amb un programa dirigit al tractament del so digital, que es diu Audacity, que el podem descarregar clicant aquí.
La pràctica consistia en que a partir d’una cançó, i un micro fer la modificació d'una cançó utilitzant un fàding d'entrada i de sortida i enmig de la cançó una entrada de veu amb un missatge referent a la cançó.

Per a poder fer els passos anteriors vem tenir que seguir una sèrie de passos:

1.Primerament tenir descarregat l’ Audacity.

2.Un cop obert el programa obrir la cançó desitjada, en aquest cas Luna, de Muchchito. La cançó ha d’estar en mp3.


3.Quan ja tinguem la cançó oberta tindrem que seleccionar els primers segons de la cançó per a poder introduir-li un fàding d’entrada, es a dir, posar un efecte que fa que el so vagi des del silenci fins el so normal. Un cop seleccionat els segons que volem hem d’anar a la barra d’eines – efecte – fàding d’inici. I ja tindrem el primer efecte realitzat.

4.Per al segon efecte tindrem que fer exactament el mateix que per el fàding d’entrada però al final de la cançó. En el fàding de sortida el so passarà del so normal fins al silenci. I l’efecte, en aquest cas, es diu fàding final.


5.Seguidament passarem a introduir un missatge de veu, per a fer-ho tenim que seleccionar la part que volem que soni la nostre veu, si no volem que soni res de fons també haurem que silenciar aquest tros. Un cop fet aquest pas, hem de clicar al botó vermell que és el de gravar i amb el micro dir el missatge.
Seria convenient posar un fàding d’entrada i un de sortida per introduir i per finalitzar el missatge.

6.Un cop ja em fet tota aquesta part, haurem de guardar el projecte. Si volem que després de guardar el pugem modificar tindrem que guardar la cançó en format mp3.

Un cop ja hem fet la pràctica de la cançó només falta penjar-la al bloc. Per a fer-ho hem d’entrar a la pagina de goear.com.
Un cop a la web ens hem de registrar i pujar la cançó. Per a poder veure la cançó al bloc només hem de copiar el còdic embed i publicar l’entrada.

EL TRACTAMENT DE LA IMATGE DIGITAL

Un dels aspectes treballats la setmana ha sigut el tractament de la imatge digital.

En aquesta pràctica hem treballat:

• foto tamany original
• foto escalada
• foto encapçalada

Tot això ho hem fet a partir del programa GIMP.

Els tres punts més importants dins d'una imatge digital són: la grandària, el format i el pes.

FOTOGRAFÍES:

Foto original:

Foto escalada:

Foto encapçalada:

Explicació de la pràctica:

foto original: Per a la foto original només cal obrir el GIMP, clicar a arxiu i donar-li a l'opció d'obrir, a partir d'aquí s'ens obrirà la nostre fotografia en tamany original.

foto escalada: La foto esclada s'ha de fer a partir de la foto original. Un cop tinguem aquesta oberta, hem de clicar on posa imatge, i l'opció d'escalar imatge. Allí tenim que canviar el tamany de l'imatge a l'escala que volguem, i clicar escalar. Ja tenim l'imatge escalada, ara només caldrà guardar-la.

foto encapçalada: Per a la foto encapçalada, tenim que obrir l'imatge a tamany original. I s'ens obrirà una finestra que és la caixa d'eines, on trobarem molts icones. Per poder retallar l'imatge i que ens quedi el detall que nosaltres volem hem de clicar sobre l'icone de retallar (forma de cuter) i retallar la part de la fotografia que nosaltres volguem i clicar a sobre. I ja tenim la foto detallada.

LA PROFUNDITAT DEL COLOR

Que és?

La profunditat de color, també anomenada bits per píxel, és una eina dels gràfics per l’ordinador que fa referència a la quantitat de bits que es necessiten perquè una imatge digital tingui color. Ens indica el número de píxels que caben a cada unitat de longitud. Se sol indicar en píxels per pulgada (ppp), tot i que actualment ja es comença a utilitzar els punts per centímetre.

Per què és important?

La resolució de color és un factor rellevant al considerar la qualitat d’una camera digital. Per entendre la importància de la profunditat o la resolució de color, primer hem d’entendre com és emmagatzemat el color d’un píxel. Primer es combinen tres colors primaris, que són el vermell, verd i blau (els famosos RGB del photoshop), per emmagatzemar aquesta informació, a l’ordinador se li assigna un byte d’espai a cadascun d’ells. Un byte, o 8 bits, per color primari pot descriure fins a 256 tons d’aquest. Així, com més gran sigui la profunditat de color, millor pot la camera o l’escaner diferenciar variacions fines a les ombres i llums altes de la imatge.Per això és important, ja que com més profunditat de colors tingui una camera digital més qualitat té.A més a més, es molt important ja que una imatge pot tenir bon aspecte quan l’imprimim en un tamany molt petit però a l’hora d’imprimir-la més gran es dóna un efecte anomenat pixelat

Com es pot canviar?

Els programes d'edició de fotografies ens permeten canviar la grandària i la resolució d'una imatge. Per fer canvis hem d’anar al menú de canvi de grandària d'imatge de Photoshop. L'àrea superior permet canviar les dimensions en diferents unitats (per a la web és millor treballar en píxels). La línia negra amb el llaç indica que quan canviem una de les mesures de la imatge, l'altra canviarà proporcionalment (per això haurà d'estar seleccionada l'opció restringir proporcions de la part inferior).

Com sabem quin format és?

Un format gràfic defineix la manera com es guarda una imatge i tota la informació relacionada amb aquesta. Cada format té els seus avantatges i inconvenients. Vegem els més freqüents, per tal d’aprendre a diferenciar-los:BMP: És el format natiu de Windows. Qualsevol aplicació serà capaç de reconèixer-lo. Admet fins a 16,7 milions de colors però la grandària dels arxius que genera és enorme per a gairebé qualsevol ús.GIF: Format molt utilitzat a Internet per a la creació de textos i gràfics gràcies al seu petit tamany. El seu inconvenient és que admet tan sols 256 colors. El format 89a permet guardar arxius amb opcions de transparència.TIFF: És el format triat per als treballs de gran qualitat d'impremta. Admet compressió sense pèrdua de qualitat (LZW) i és llegit tant per sistemes PC com per Mac.JPEG: És el format de compressió d'imatges més eficient de l'actualitat. Al guardar una imatge en aquest format devem especificar la quantitat de compressió que volem fer servir. Com més gran sigui aquesta, major pèrdua d'informació tindrem, però els arxius seran menors. És el format utilitzat per fer publicacions a pàgines web i per enviar correus electrònics, a causa del seu menor tamany en Kbs que aconsegueix la compressió.

Aquest treball ha estat fet per la Mireia Martinez, la Assumpte Ràfols i jo. El text el podreu trobar també al bloc de la Mireia.

LES TIC!!

Aqui deixo la meva primera entrada, es de la primera pràctica de la classe de noves tecnologies, feta per mi i la Mireia Martinez.



aquesta pràctica es sobre L'aula de música a l'escola.




PRÀCTICA DIA 30/09/2008

El vídeo que hem escollit ja que ens ha semblat interessant es titula “L’aula de música” i el podeu veure en el següent enllaç: http://www.tv3.cat/videos/31319

L’hem analitzat i hem respost les preguntes, com es pot veure a continuació:

Nom de la experiència:
L’aula de música

Escola privada o pública?
Escola pública: CEIP Pere Viver de Terrassa

Nivell educatiu?
Qualsevol

Descriu molt breument l’objectiu principal de l’experiència:
L’objectiu principal de l’experiència és que els alumnes aprenguin diferents sons de les simfonies i que treballin la partitura a fons utilitzant les noves tecnologies.

Es pot aplicar a algun altre nivell educatiu? Per què?
Sí. Es pot aplicar a qualsevol altre nivell educatiu ja que es pot fer servir amb un nivell de dificultat més elevat.

Quin programari s’utilitza? Fes una llista.
S’utilitza el fitxer MIDI i el Google.

Quina és la seqüència didàctica?
La professora primer toca una cançó amb el piano i després els alumnes l’acompanyen amb la flauta. Després obren un fitxer MIDI on està la partitura que han de tocar amb la flauta. Aquest fitxer els indica, a més a més, el ritme que han de portar. A continuació, la professora projecta la partitura en una pantalla per tal de que tots els alumnes la puguin veure en gran. Després, amb el Google, busquen informació sobre el compositor i fan un seguit d’activitats.